EL VELL MARINER
|
|
Et
parlaré…
I serà per
dir-te que ha arribat el moment.
Em
calçaré...
Amb
botes altes i un antic barret,
mentre
tu em demanaràs per què,
i amb
molta cura i un somriure
jo et
contestaré...
I t’ho
diré...
Et diré
que és l’hora d’embarcar-me,
de
navegar en favor de la corrent.
I ho
faré...
Ho faré
igual que ho sap fer
el Vell
Mariner,
el ric
Capità i el pobre Tripulant,
sabent
que pujant al vaixell
segur
que podrem triomfar.
I
triomfaré...
Saltaré
totes les ones,
creuant
a soles
aquest
mar immens,
sense
dubtar,
només
com ho faria ell,
l’home
al que li diuen el Vell Mariner.
Llavors,
em vestiré...
Però no
serà de llarg,
serà amb
una camisola i un pantaló trencat,
doncs en
aquest veler,
no hi
viu cap mariner,
que
pugui ser Capità,
sense
abans haver abraçat al petit infant.
I
l’abraçaré...
Li
parlaré jugant,
li
donaré allò que mai ningú li ha donat,
li
mostraré que és un nen molt estimat.
I
plorarem...
Plorarem
de goig per saber,
que el
Vell Mariner ens està esperant,
I
arribaré...
allà on
es narren històries on sóc el protagonista.
|
Ja he
arribat,
Abraçat
a l’infant,
amb la
roba del tripulant,
amb el
barret i les botes del Capità,
surant
triomfant,
camí del
Port on m’està esperant,
allò que
la vida ha escrit al meu llibre,
I les
viuré,
lliure
d’antigues bitàcores,
on les
lluites i les fal·làcies
omplien
de penes les pàgines.
I les
esborraré,
I les he
esborrat,
per no
haver mai més de repetir-les,
per
saber que van ser històries fictícies,
on vaig aprendre a
conèixer
el que
de mi no coneixia.
Arribaré...
arribaré
a Port,
Ho sé...
Arribaré
i et buscaré,
cercaré
tota la illa,
amb la certesa de que et
trobaré algun dia.
I ho he
fet...
I t’he
trobat,
he
trobat al Vell Mariner,
aquí em
tens,
saludant-te
amb l’antic barret,
convidant-te
a que pugis al nostre vaixell.
El mateix que jo
conduiré...
I ho
faré,
navegaré
a l’hora que la corrent,
creuant
el mar,
imbuït
en la pell del Vell Mariner,
tant
savi i tant vell
com les aigües que
amaguen
tot el
que vaig ser, sóc i seré...
I
navegaré...
Estic navegant...
Joanna
Escuder
15 de
Juliol de 2016
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario