jueves, 13 de julio de 2017

NANASSEL - Ediciones Artesanales de Autor

Nanassel - Ediciones Artesanales de Autor, nace de la unión de tres personas con habilidades artísticas diferentes pero conexionadas, que hemos encontrado la fórmula de conjugar cada tipo de artesanía en un producto, único, personal e intransferible.


Se trata de la unión creativa, que nos presentan una forma innovadora y exclusiva de dar a conocer una historia.
Siendo el relato la columna vertebral del producto, son la ilustración, el diseño y la presentación, quienes se convierten en una forma única de artesanía, a la que cabe añadir el valor de la narración en audio editado con música.
La percepción inicial de la obra en su conjunto, nos hará conectar con la historia que se encierra en sus páginas, antes incluso de abrir el libro.
Recuperar la forma artesanal antigua de editar un libro, es uno de nuestros objetivos.
De esto modo obtenemos un producto, resultado de conjugar las técnicas ancestrales de artesanía con las más actuales.


La edición de ejemplares al ser artesanal, es limitada, pudiéndose solicitar por encargo a través de e-mail: nanasselediciones@gmail.com

¿Quiénes somos?

Comenzando por quién de nosotros inicia el proyecto, decir que soy Núria, escritora que trabaja con el pseudónimo de Joanna Escuder. Participo en este precioso proyecto de Nanassel, ofreciendo una pincelada de hermosas experiencias que favorecen la autoconsciencia de todo lector, permitiendo que la palabra se convierta en la expresión voluntaria de un ejército de sentimientos y experiencias, que organizadas trazan una historia, para que sea vivida por el lector.

Cuando el escrito está terminado, Karme Millán, creadora de ANKHIUR – Productos Artesanales Holísticos, especializada en Medicina Quántica, se convierte en la Voz. Su capacidad narrativa, enriquece el texto con una melodía muy especial que nos invita a profundizar y meditar sobre el mensaje. La narración siempre se edita en audio mp3 con música de fondo, adecuada al texto que se está explicando.

Por último, interviene Adrià Voltà, Ilustrador y Diseñador, creador de THASSEL, un espacio único en el que el alma está constantemente presente en cada creación. Adrià consigue que cada obra pueda también ser vivida en imágenes, desde ese lenguaje abstracto del Alma que cada uno deberá descifrar, siendo su interpretación al mismo tiempo única y por tanto, personal.



Nuestro Proyecto

Realizamos un trabajo personalizado en el que el relato, desvela las fuerzas inconscientes del individuo, guardadas más allá de la línea de tiempo. Se trata de un producto muy especial. El objetivo de este trabajo es el de aportarle al lector una mayor perspectiva de autoconsciencia. El relato siempre utiliza el lenguaje simbólico del Alma y sus arquetipos vitales, como formas experienciales, que van a contribuir en la descodificación de información enquistada y lista para ser liberada y ocupada por una nueva forma de energía más rica y elevada, que tiene el propósito de continuar dando crecimiento al Alma.

Se entrega el texto maquetado y encuadernado, con su ilustración correspondiente, y el audio con la narración, editado con música.

El pack (texto, ilustración y audio), puede editarse además, especialmente montado de acuerdo a la historia que se relata, de forma que en la propia entrega, el receptor ya está viendo en qué contexto está situada la narración. 
Se cuida cada detalle para que el producto final sea un perfecto recuerdo que pueda ser conservado como la joya que es nuestro pasado.

miércoles, 26 de abril de 2017

8º Proyecto

LA FORÇA





Una força m’empaitava,
una força estranya i llunyana,
tan antiga…
que al tornar a trobar-me-la
vaig adonar-me
que feia molt, que l’havia oblidada.

En antics temps,
d’ella vaig saciar-me...
vaig plorar
i vaig aprendre a encoratjar-me,
doncs foren aquells moments,
els més misteriosos i dolents,
els que em prengueren
l’única i més autèntica força que conec.

Força per estimar i estimar-me,
força per mai més oblidar-me,
per saber que cada cop que intueixo la meva màgia,
em brolli la força...
l’única amb la que puc abraçar-me.

Enguany,
quan la força que en el meu cor s’amaga
pugui per fi esclatar-la,
vols de centenars d’ocells que s’enlairen
creuaran el Cel per comunicar-me,
que mai més aquesta màgia
serà ignorada per beneits monstres i frares,
doncs és només ara,
quan arriben els temps de les bruixes i les fades,
quan puc mirar-te als ulls...
i sincerament... tornar a estimar-te.

Mai, mai més ni frare, ni mala bruixa, ni ocell,
tindrà l’absurd poder
de tornar a amagar-me,
doncs ara ja sé
que és la meva màgia
la força del meu ser.

La força ja no m’empaita,
ara és ella qui amb tot l’amor m’atrapa,
envoltant-me de l’energia necessària
per a caminar sense més lluita ni batalles,
doncs ara sóc la dona que balla
amb la força de la seva màgia.


Joanna Escuder
 5 de març de 2017

viernes, 2 de septiembre de 2016

7º PROYECTO


Pot ser mai ens hem preguntat qui ha viscut a casa nostra abans que nosaltres la habitéssim. Pot ser mai se’ns ha acudit pensar que altres persones van creuar-se per aquell mateix espai, en altres temps. Pot ser mai ens hem imaginat quins successos van passar, allà, en aquelles quatre parets. Pot ser...
És possible que hi hagi un vincle entre nosaltres i els anteriors habitants d’una mateixa casa? Si, pot ser. És molt possible que així sigui.
A Casa Margada va succeir, en el seu històric es pot verificar com tot està relacionat amb tot. La casa no la triem per casualitat, doncs com podrem comprovar en aquesta història existeix una poderosa força d’atracció en ella, que atrau energies similars. D’aquesta forma observarem com les vides de quatre famílies que no tenen res a veure, aparentment, i que només es troben separades pel temps, es converteixen en els protagonistes d’un relat de vida que acaba tenint continuïtat.
Totes aquestes experiències, amb la riquesa del sentir i el tramar, queden gravades en les parets de la llar. Al penetrar en la casa també descobrirem com està guardada per l’esperit del Vell Marot i la seva dóna, la Berta. El pastor, és qui escriu i registre en el seu valuós quadern de bitàcora, cada episodi, per tal que tothom ho recordi i així no oblidin que la casa es construeix per a ser una acollidora llar, i que assolir aquest foc, és la única finalitat, la responsabilitat de que això és doni, és sempre dels seus habitants.
Les famílies que s’han creuat pels passadissos i estàncies de Casa Maragda tenen la dita de poder llegir allò que l’esperit de la llar va deixar registrat en un interessant llibre ple de vida i oportunitats, ric de la bellesa que cada ésser humà va saber posar. Abraçant als guardians de la llar, estem abraçant la finalitat, així doncs, no permetem que mai els guardians hagin de marxar de la nostra llar a causa de les nostres accions. Escoltem el que volen dir-nos, per això, només has d’obrir la porta, entrar, observar, respectar i... comprovar com només quan canviem de sabates, estem preparats per construir la família que desitgem, la única que formarà part de la nostra veritable llar.
Vols entrar?










sábado, 13 de agosto de 2016

6º PROYECTO

LA COVA







Una matinada, tant aviat com la meva ànima va voler despertar-me
per gaudir de tot allò que la vida em deparava,
vaig decidir que ja que aquesta dita estava en mi,
aprofitaria la passió i la joia de conèixer la cova més fosca,
que amago en un racó de mi.
Tant va ser així,
que descalça i amb una senzilla roba, vaig sortir a caminar tota sola,
decidida a cercar aquesta misteriosa cova.
Jo sempre he sigut eixerida i molt, molt decidida.
Pel que fa a les pors, molt poc poruga i pel que fa al valor,
més valenta que el meu amic mussol, tot i que més covard que el meu amic lladregot.
Tant vaig caminar i tant em vaig distreure,
que vaig poder conèixer les muntanyes més fermes,
les mateixes que m’acompanyaven sempre,
les úniques que em digueren que la cova era la meta.
Els rocs van acabar saludant-me, mentre els núvols dibuixaven formes,
que omplien el meu camí d’escenes i la meva ànima de bellesa.
Un bon dia, una acolorida papallona es va apropar al meu nas,
em va fer pessigolles, vam riure i vam fer-nos ganyotes,
ens ho vam passar genial,
dons la papallona amb la seva gràcia i la seva saviesa,
em va ensenyar a parlar amb els rocs,
em va mostrar com els núvols et contestaven si paraves atenció,
em va omplir el camí de colors,
em va fer saber que si escoltes i creus, tot, tot pot ser.
Vaig parlar amb les muntanyes,
vaig explicar-li als arbres històries passades,
vaig compartir amb les flors, les meves idees del món,
vaig fer-me amiga d’un bonic mussol i d’un esquirol lladregot,
i vaig banyar-me en les aigües clares
d’un profund rierol.
La papallona volava a prop del meu nas,
estava molt contenta, mentre jo pintava de llums i colors tot el meu món,
fins que un bon dia va passar quelcom,
un pardal molt xerrador, se’m va apropar,
destorbant tot l’encant que entre les dues havíem creat.
Em vaig enfadar molt, el vaig espantar,
em vaig discutir amb ell,
el vaig intentar allunyar,
el pardal no callava, no parava de dir bajanades,
tant va insistir que sense adonar-me, els colors es van esvair,
de sobtes, els taronges erengrisos,
i els verds,granatosos com les gerds,
no podia veure ni grocs ni vermells, ni no res.
Tant enfadada estava i tant pendent del pardal i les seves paraules,
que no em vaig adonar que la papallona havia volat.
Sense saber com, va marxar del meu món,
enduent-se amb ella tots els nostres colors.
Aquell dia, els núvols ni tant sols,
em van oferir un dibuix,
les muntanyes semblaven ignorar-me
i els rocs gaire bé em van fer caure de genolls.
Ni rastre tampoc del mussol i de l’esquirol lladregot.
Allà ensopida, dia rere dia vaig gemegar per no poder veure als meus amics,
adonant-me que la xerrameca d’un pardal m’havia fet oblidar el camí.
De sobte, em va semblar escoltar quelcom,
vaig parar atenció, semblava com si el mussol i l’esquirol, foren a prop.
Havia d’aconseguir-ho, si eren allà, els trobaria.
Vaig decidir que ja que aquesta dita estava en mi, aprofitaria la passió i la joia,
de conèixer la Cova més fosca que mai ningú habités,
la meva cova, aquell racó on puc ser-hi tota sola,
sense qui ningú que no m’estimés, em destorbés.
Va ser llavors,
quan em vaig adonar del mal son,
un estúpid pardal havia sigut capaç d’allunyar-me de la meva fita,
perdeixar-me sense viure, allò amb el que havia somiat tots els dies.
Avui, quan conec un pardal,
ja sé com fer-lo callar,
doncs només l’haig d’ignorar,
així puc gaudir de tot el que la meva ànima té pensat per mi,
per que no sé si ho saps, perònosaltres trepitgem onades,
deixem empremtes en els núvols dibuixades,
parlem amb els arbres i les muntanyes
i habitem en les coves més fosques que pels pardals són rebutjades.
Ara ho sé perquè he recordat qui sóc.
Sóc jo un àngel que he vingut a trobar-me,
per a que cap pardal torni a embolicar-me
i pugui apartar-me del meu objectiu.

-         Mira guaita!!! La papallona – van cridar-me el mussol i l’esquirol!!!
La bonica bestiola, volava davant el llindar de la Cova. Vaig plorar, per fi l’havíem trobat.
  

Joanna Escuder
7 de juliol de 2016







5º PROYECTO

EL VELL MARINER




Et parlaré…
I serà per dir-te que ha arribat el moment.
Em calçaré...
Amb botes altes i un antic barret,
mentre tu em demanaràs per què,
i amb molta cura i un somriure
jo et contestaré...
I t’ho diré...
Et diré que és l’hora d’embarcar-me,
de navegar en favor de la corrent.
I ho faré...
Ho faré igual que ho sap fer
el Vell Mariner,
el ric Capità i el pobre Tripulant,
sabent que pujant al vaixell
segur que podrem triomfar.
I triomfaré...
Saltaré totes les ones,
creuant a soles
aquest mar immens,
sense dubtar,
només com ho faria ell,
l’home al que li diuen el Vell Mariner.
Llavors, em vestiré...
Però no serà de llarg,
serà amb una camisola i un pantaló trencat,
doncs en aquest veler,
no hi viu cap mariner,
que pugui ser Capità,
sense abans haver abraçat al petit infant.
I l’abraçaré...
Li parlaré jugant,
li donaré allò que mai ningú li ha donat,
li mostraré que és un nen molt estimat.
I plorarem...
Plorarem de goig per saber,
que el Vell Mariner ens està esperant,
que ara ja sap que estem a punt d’arribar.
I arribaré...
allà on es narren històries on sóc el protagonista.

Ja he arribat,
Abraçat a l’infant,
amb la roba del tripulant,
amb el barret i les botes del Capità,
surant triomfant,
camí del Port on m’està esperant,
allò que la vida ha escrit al meu llibre,
I les viuré,
lliure d’antigues bitàcores,
on les lluites i les fal·làcies
omplien de penes les pàgines.
I les esborraré,
I les he esborrat,
per no haver mai més de repetir-les,
per saber que van ser històries fictícies,
on vaig aprendre a conèixer
el que de mi no coneixia.
Arribaré...
arribaré a Port,
Ho sé...
Arribaré i et buscaré,
cercaré tota la illa,
amb la certesa de que et trobaré algun dia.
I ho he fet...
I t’he trobat,
he trobat al Vell Mariner,
aquí em tens,
saludant-te amb l’antic barret,
convidant-te a que pugis al nostre vaixell.
El mateix que jo conduiré...
I ho faré,
navegaré a l’hora que la corrent,
creuant el mar,
imbuït en la pell del Vell Mariner,
tant savi i tant vell
com les aigües que amaguen
tot el que vaig ser, sóc i seré...
I navegaré...
Estic navegant...


Joanna Escuder
15 de Juliol de 2016


miércoles, 4 de mayo de 2016

4to PROYECTO - El Herrero, Tiamat y la Espada del Adalid

Ya está disponible el 1r Libro de la 
Serie ARQUEÓLOGOS DEL ALMA,

El Herrero, Tiamat y la Espada del Adalid,

un relato que nos sumerge en dos realidades que se desarrollan de forma paralela y que van tejiéndose de manera que se ven afectadas entre ellas. siendo en ambos casos los protagonistas un padre (el herrero) y un hijo (el aprendiz), quienes nos muestran su entrañable relación y como a través de sus propios objetivos, consiguen sus respectivos propósitos.
dos historias que se experimentan en épocas equidistantes, pero a un tiempo, muy cercanas.