miércoles, 26 de abril de 2017

8º Proyecto

LA FORÇA





Una força m’empaitava,
una força estranya i llunyana,
tan antiga…
que al tornar a trobar-me-la
vaig adonar-me
que feia molt, que l’havia oblidada.

En antics temps,
d’ella vaig saciar-me...
vaig plorar
i vaig aprendre a encoratjar-me,
doncs foren aquells moments,
els més misteriosos i dolents,
els que em prengueren
l’única i més autèntica força que conec.

Força per estimar i estimar-me,
força per mai més oblidar-me,
per saber que cada cop que intueixo la meva màgia,
em brolli la força...
l’única amb la que puc abraçar-me.

Enguany,
quan la força que en el meu cor s’amaga
pugui per fi esclatar-la,
vols de centenars d’ocells que s’enlairen
creuaran el Cel per comunicar-me,
que mai més aquesta màgia
serà ignorada per beneits monstres i frares,
doncs és només ara,
quan arriben els temps de les bruixes i les fades,
quan puc mirar-te als ulls...
i sincerament... tornar a estimar-te.

Mai, mai més ni frare, ni mala bruixa, ni ocell,
tindrà l’absurd poder
de tornar a amagar-me,
doncs ara ja sé
que és la meva màgia
la força del meu ser.

La força ja no m’empaita,
ara és ella qui amb tot l’amor m’atrapa,
envoltant-me de l’energia necessària
per a caminar sense més lluita ni batalles,
doncs ara sóc la dona que balla
amb la força de la seva màgia.


Joanna Escuder
 5 de març de 2017

No hay comentarios:

Publicar un comentario