8º Proyecto

LA FORÇA

Una força m’empaitava,

una força estranya i llunyana,

tan antiga…

que al tornar a trobar-me-la

vaig adonar-me

que feia molt, que l’havia oblidada.

En antics temps,

d’ella vaig saciar-me...

vaig plorar

i vaig aprendre a encoratjar-me,

doncs foren aquells moments,

els més misteriosos i dolents,

els que em prengueren

l’única i més autèntica força que conec.

Força per estimar i estimar-me,

força per mai més oblidar-me,

per saber que cada cop que intueixo la meva màgia,

em brolli la força...

l’única amb la que puc abraçar-me.

Enguany,

quan la força que en el meu cor s’amaga

pugui per fi esclatar-la,

vols de centenars d’ocells que s’enlairen

creuaran el Cel per comunicar-me,

que mai més aquesta màgia

serà ignorada per beneits monstres i frares,

doncs és només ara,

quan arriben els temps de les bruixes i les fades,

quan puc mirar-te als ulls...

i sincerament... tornar a estimar-te.

Mai, mai més ni frare, ni mala bruixa, ni ocell,

tindrà l’absurd poder

de tornar a amagar-me,

doncs ara ja sé

que és la meva màgia

la força del meu ser.

La força ja no m’empaita,

ara és ella qui amb tot l’amor m’atrapa,

envoltant-me de l’energia necessària

per a caminar sense més lluita ni batalles,

doncs ara sóc la dona que balla

amb la força de la seva màgia.

Joanna Escuder

 5 de març de 2017